Tot i no ser un diari personal, avui em sento amb l'obligció moral de descriure el que em provoca el teatre. Després de dies durs he trobat la pau veient un espectacle meravellós, on es barrejava la paraula i la música. Sempre he jutjat durament els musicals i avui he gaudit com una nena petita. La foscor s'ha esvaït durant més de cincuanta minuts i encara ara no dóna rastres de tornar a apareixer. Per mi el teatre es vida. He trobat un espaique em permet tornar a somiar, viatjar i viure noves experiencies amb persones desconegudes. Evitant el melodrama i sent conscient de que aixo no és un diari, l'únic que afegiré és que agraeixo i agraire sempre haver-me topat amb el teatre.